La meva última lectura ha estat l'última novel·la de Ruiz Zafón. M'encanta, m'agrada llegir-lo i m'agrada com escriu. Les seves novel·les m'apassionen.
Llegir-lo és fer un agradable passeig pels records foscos de la història i també pels racons d'una Barcelona amagada.
Aquesta última novel·la és lleugera, de lectura ràpida, amb els trets gòtics que caracteritzen l'obra de Ruiz Zafón i amb uns tocs d'humor que m'han sorprès i també m'han fet riure.
En aquest relat es descabdellen alguns fils de la densa trama de personatges que apareixen en la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats, i això permet anar lligant caps. Tot i que és veritat que cada un dels llibres té prou entitat per llegir.se tot sol.
Recomanable 100%!!
Sento discrepar. He llegit tota la bibliografia de Ruiz Zafón, suposo que com tu, i cada cop m'ha desagradat més, tots els llibre són iguals de principi a fi, se m'ha acabat fent molt pesat. Vaig prometre que ja no llegiria res d'ell (El Joc de l'Àngel és un llibre totalment prescindible, al meu parer), i en veure aquest vaig pensar que passava totalment. Però després em van dir de què va, i la història que explica, i em va picar la curiositat. El personatge Fermín és de les poques coses que recordo amb estimació de tots els llibres que he llegit d'ell. De moment faré com que no l'he vist, però tampoc el descarto del tot, que mai se sap. I ja no ve d'aquí... Però celebro que t'hagi agradat tant, és important que cadascú gaudeixi amb les seves lectures!
ResponEliminaDe fet si, és així, a mi la manera com escriu m'agrada, m'és suggerent. I entre gustos no hi ha res a fer. Però, amb un aspecte sí que coincidim, estic d'acord amb tu quan dius que tots els seus llibres s'assemblen, he llegit la seva obra i t'he de donar la raó. En tots trobem una determinada atmòsfera, una ambientació característica, unes trames més o menys embolicades,... Potser, el que li manca és la capacitat de sorpresa, d'innovació, suposo que ha trobat un mètode que li funciona, que dona diners... I alguns fins i tot ens ho passem bé llegint-lo. Potser, per això, l'aparició d'un personatge amb clau d'humor fa que aquesta vegada la novel·la agafi un caire més lleuger, més picaresc. De veritat que és molt passadora, recorda més a l'Ombra del Vent que el Joc de l'Àngel.
ResponEliminaSalut XeXu!
Jo també els he llegit tots, absolutament tots i el Juego del àngel em va decebre molt. Em va passar igual que a en XEXU, vaig pensar que aquest home es copiava a sí mateix constantment i em vaig empipar.
ResponEliminaEl primer que vaig llegir va ser la Sombra del viento i em va agradar força. Després Marina: em va encantar. Vaig veure aquests trets semblants però com Marina l'havia escrit primer i era un llibre de literatura juvenil, em va fer gràcia pensar que després, en escriure la seva primera novel·la "adulta" (per dir-ho d'alguna forma), s'hi havia inspirat. Em va semblar bé que ho fes :-)
Després vaig anar llegint, un a un, tots els altres... i ja em van començar a cansar una mica... i, quan vaig arribar a El Juego del ángel em va decebre molt... Era com tots, igual, res de nou. Un abús exagerat de cementiris, mansions obscures i morts absolutament "innecessàries" ... però, a més, tots els personatges parlaven igual: tots feien servir la mateixa ironia, tant s'hi val si era un home gran, un policia, una noieta de setze anys...
Suposo que sóc molt dura... de fet, ja dic que els dos primers em van agradar, sobre tot Marina... però en acabar El Juego del ángel... ufff
Ara bé, jo tampoc descarto llegir-lo (hehehehe després de tant protestar!!) això sí, si ho faig serà de biblioteca. No el compraré. Mira si sóc "gafe" que l'únic que tinc comprat és el que em va desagradar tant! (els demés, un me'l va deixar una veïna i els altres quatre tots de biblioteca) :-)
De Zafón només he llegit "L'ombra del vent" i em va agradar molt, hauré de donar-li una oportunitat a aquest.
ResponEliminaL'últim que m'he llegit és la "Lladre de llibres", t'ho recomano i hi ha gent que diu que no li ha dit res.
Ja sabem que aquests dels llibres és tan personal
Ummm!! El "Lladre de Llibres", sí que l'he llegit i la veritat és que em va agradar també. Penso que és una lectura interessant i que també ens fa reviure una època molt crua de la història. Salut yraya!
ResponEliminaA mi també em passa que el Ruiz Zafón em sembla bastant igual sempre.
ResponElimina