Murakami a la platja

De tant en tant em passo per la meva llibreria de confiança, entro, miro, remeno i deixo que un o altre títol em suggereixi, m’inundi de bones sensacions, em sorprengui... De vegades passa això i de vegades simplement no tinc un bon dia i torno a sortir amb certa indiferència.


L’altre dia va ser un dia d’aquests poc esplèndids, estava ensopida i insípida i anava mirant el que hi havia en el taulell de novetats, les meves mans fullejaven 1Q84. La novel•la que llargament han estat esperant algunes de les meves amigues, me n’havien parlat força bé. Vinga va, me’l quedo... Just quan anava a pagar la llibretera em mira i em diu: ‘t’agrada Murakami?’, ‘No ho sé, no n’he llegit res’. Em va aconsellar de fer una ullada a altres títols de l’autor abans d’iniciar la trilogia, suposo que això és el que fa un llibreter de confiança, d’entre un munt vaig quedar-me amb una edició de butxaca, ideal per la platja i la piscina, de El meu amor Sputnik.

En mig de mil granets de sorra fina, he descobert una novel•la que ens conta una història bonica, escrita sempre en primera persona, el protagonista, un mestre jove que ens narra una intensa història d’amor i de relació amb una amiga, ens narra també la història d’amor de la seva amiga amb el seu amor. Una història del ser i no ser, de l’estar i no estar, d’estimar i no estimar,... Un viatge, una illa grega, solitud, ...

Està considerada com una història d’intriga eròtica, bé té certes pinzellades d’intriga, més que eròtica potser jo en diria descripcions poètiques,... És bonica i potser fins i tot sorprenent.


Us deixo, me’n vaig a encetar Tokio Blues... Ja veieu que acabo de manera amenaçadora, ara m’aniré endinsant en un estil narratiu japonès que vull conèixer. Noves impressions en un proper post!