Murakami. Córrer.

En aquesta entrada ben bé puc dir que “postejo” sobre els dos plaers als quals m'he entregat aquest estiu. Són dos plaers perquè per a mi llegir sempre ha estat un acte que m’aporta plaer i benestar, i aquest estiu el dedico, mica en mica, a descobrir l’obra d’aquest autor: Murakami, desconegut per a mi fins ara. Bé, no desconegut del tot, n’havia sentit a parlar, però no n’havia llegit mai res. I córrer sempre ha estat una passió, és una bona manera de trobar-me a mi mateixa i fer alguna cosa per sentir-me millor. Córrer és una activitat que m’aporta una dosi de llibertat extraordinària, com que corro sola i per on vull i quan vull, no he d’estar mai pensant en horaris, ni tarifes ni amb un gran equipament. El meu equipament és un bon calçat, unes malles i poca cosa més.

Fa uns mesos que pensava..., com m’ho faré a l’estiu, com m’hi trobaré corrent amb la calor... Ostres, aquest juliol s’està portant de fàbula! Si ara la meva angoixa diària és si hi haurà tempesta o si em permetrà sortir...

“De què parlo quan parlo de córrer” m’ha agradat moltíssim, el recomanaria a tots els lectors que corren i a tots els que corren a qui els agrada llegir. És una història que a través de les vivències de l’autor convida a la reflexió i sincerament opino que no et deixa indiferent. Realment, molt ben trobat. El llibre fa una paral·lelisme entre el que significa per a ell córrer i el fet d’escriure novel·les. Aquest regust d’experiència i de narració autobiogràfica em va atrapar des de la primera pàgina.