Equilibri natural versus ecologia d'estar per casa

Com que aquesta setmana ens ha regalat poques tardes assolellades, una mica que ha gosat espiar el sol entre els núvols grassos l’hem aprofitat per sortir a passejar. Quan passeges tranquil•lament, sense presses i sense un objectiu clar t’adones com és la vida que t’envolta, t’adones en quin món vius, com de net o de brut n’és el terra, com d’agradable és una tarda sense sentit,...

I passant pels horts ens vam trobar amb una veïna, una ocasional de la horticultura que inspeccionava l’acabat d’estrenar hort de la seva filla, estava immersa en els seus pensaments mentre arrencava males herbes amb les mans, i és que com en tot hort ecològic no hi ha d’entrar cap mena d’herbicida. En veure’ns s’exclamà i es va apressar a comentar-nos un fet concret i corrent en el món hortolà. Just la setmana passada sa filla va comprar una dotzena de plantes de carbassó i les va cultivar tal i com s’aconsella en tot bon manual d’horticultura moderna, amb la separació adequada, ben regades i amb una terra ben provista amb l’adob biològic necessari per donar els millors fruits. Estava desesperada la dona. I nosaltres, per més que ens hi esforçàvem no podíem veure cap resta de les carbassoneres que ens volia mostrar, ni rastre,... eps! Un petit bocí gosava espiar entre la terra poc remenada. Els cargols! Els cargols se les havien cruspit totes! Maleïts cargols!! Amb tants com n’hi ha per la zona i amb tantes pluges, per aquí són una vertadera plaga... Un avi experimentat que s’ho mirava de lluny ens va donar una lliçó magistral: “si voleu menjar carbassons haureu de matar els cargols, sinó hi poseu verí, que no farà cap mal a la planta, seran ells qui es menjaran les carbassoneres”.

I jo em pregunto si és això un exemple d’equilibri natural, de fet els éssers vius compartim els diferents recursos de la terra. Davant aquesta realitat, l’equilibri natural o l’estabilitat de la natura es deu referir a les relacions dels diferents éssers amb el medi que compartim. Qui guanya? El primer combat els cargols. I el segon? Què ha de fer la desesperada veïna, passar dels manaments ecològics i posar verí o comprar més planter i veure si aconsegueix sobreviure alguna planta, tot pregant perquè que no aparegui cap nova plaga?

Vam tornar cap a casa aviat, què sopariem, potser una bona amanida?