Relatexpress de Nadal

Tot estava en silenci, els flocs anaven caient poc a poc. A fora ja era fosc feia estona, des de la finestra es veia llum a l'església, la missa del gall ja havia començat.
A dins, la velleta avançava per la sala ajudada pel seu bastó, poc a poc es va atançar a la llar, com cada vespre es va posar a remenar el foc, no ho podia evitar, tot un tràfec d'estelles amunt, brases cap aquí, encenalls cap allà,... Va espolsar-se el davantal i va asseure's a l'escon. En Dimoni, d'un salt se li va enfilar a la falda, ajagut agraïa amb el seu run run les carícies de la seva mestressa,... Un espetec! I en Dimoni va saltar de nou, saltirons juganers amb un tros de sutge que havia esquitxat el terra, amb aquella alegria que l'envoltava,... Mentre, uns ulls vidriosos se'l miraven.
A fora encara nevava, demà despertaria Nadal.

Bones Festes a Tots!!!!!!

Dies seiD

Fa dies que penso en actualitzar, tinc la certera sensació que tinc aquest espai ben abandonat, una mica deixat i em cal actualitzar-lo, treure-li "brillu". I què millor en aquestes dates d'argent i plata!

Dates doloroses que massa sovint envernissem amb hipocresies i llumetes de colors.

Ara s’apropen dies de teatre, dies aparentment feliços, quan comencem a veure’ns immersos en una mar d’actes superflus, sopars de feina que pretenen posar en comunió persones que no es poden veure la resta de l’any, jocs de l’amic invisible que enganyen les sensibilitats més fines, dinars de família on només s’arrebossen somriures virtuals,...

Amb els anys la única cosa que m’agrada d’aquestes dates és la innocència dels més petits, nens innocents que al cap de vall tampoc han triat viure en l’engany, però que encara somriuen, que encara creuen en la màgia, a qui els agraden els contes,...

Bé, les llimones també són àcides.