LES FILLES DEL FRED

Reconec que sempre he estat addicta al gènere negre. I tot i que últimament el tinc una mica “abandonat”, de tan en tan no puc evitar fer-ne passar alguna enmig de les meves lectures habituals. De tan en tan torno al meu gènere preferit, històries que devorava durant la meva adolescència, i com ja he dit, reconec que m’agraden.

 Aquesta vegada us parlaré de Les filles del fred, novel•la de Camilla Läckberg. En la línia narrativa policíaca sueca, aquesta història barreja el fil argumental d’un cas sòrdid d’assassinat amb la vida íntima dels personatges. És doncs, una novel•la amb molts personatges i moltes històries paral•leles, unes més ben aconseguides que d’altres, retrats psicològics de personatges que ens transporten a l’interior de la societat sueca. Ambients freds als quals ja ens hi hem acostumat després de la saga de Milenium. Novel•la descrita com a trepidant, no seré pas jo qui ho qüestioni, però potser un pèl previsible? Potser no. Això si, és una història de lladres i serenos amb intriga, amb una investigació tèrbola i complicada, amb conflictes veïnals, cercles de pornografia infantil,... Ingredients que han fet de la història un autèntic fenomen.


M’ha agradat, de ben segur que no he perdut el temps llegint-la, m’ha satisfet, fàcil de llegir i en la línia que esperava. Però, tampoc m’ha sorprès, com ja he insinuat, potser massa previsible...

Tot això em porta a reflexionar sobre si en l’actualitat agrada el gènere negre. Us agrada? Heu estat mai fervents seguidors de les històries de lladres i serenos? Què en penseu de la novel•la policíaca o thrillers, penseu que és simple literatura popular de consum o alguna cosa més? Que jo acabi contestant afirmativament a la majoria de les preguntes en tenen directament la culpa Pedrolo i Edicions 62 amb la col•lecció La cua de palla, sóc incapaç de recordar els títols i títols que van passar per les meves mans,...