Conillets i ... surprise!

Qui m'ajuda a desvetllar un curiós misteri? 

Aviat farà una any vaig escriure un post, un post senzill, colorista, fresc,... Un escrit bonic, curt. Una simple reflexió que vaig il.lustrar amb unes fotografies alegres i primaverals. Un d'aquells dies que vols escriure alguna cosa, però que no saps ben bé què dir, ni com dir-ho. Que no em va inspirar cap musa, ni vaig tenir uns minuts de creativitat bestials: de flors i de conills

I mireu per on, he fet un petit descobriment, no us creureu la quantitat de visites que ha tingut aquest escrit en concret!!! Ni us ho imagineu!!! I jo que pensava que quan escrivia un bon post, que em feia sentir satisfeta, que m'havia sortit rodó seria aquest el que em portaria a ser una blogaire reconeguda i llargament visitada... N'estava molt d'equivocada! 

Tot plegat m'ha fet pensar en les característiques que ha de tenir un post per ser atraient i aconseguir el seu objectiu, ser llegit... (o almenys mirat). Aquest és un tema que dona per molt.

És ben bé que de vegades una simple paraula i fa que un munt de gent s'hi aboqui buscant ja us podeu imaginar el què...

Només volia compartir la reflexió. Segur que a més d'un@ us ha passat!

PER LLEGIR QUAN ES FA FOSC

Aquesta ha estat la meva lectura escollida per a celebrar els dos cents anys del naixement d'un mestre de la narrativa. Per a llegir quan es fa fosc és un recull força representatiu de la narrativa breu de Dickens en l'àmbit de la fantasmagoria. Aquesta selecció, he de dir que  m'ha sorprès, tot i que quan una comença a endinsar-se en el coneixement de l'autor i la seva obra tot va tornant al seu lloc i resulta molt més entenedor i propi d'un autor molt interessat per els temes fantàstics, macabres i sobrenaturals.

Un recull molt ben escollit de contes curts que et porten a una Anglaterra emboirada, plujosa i fosca, en uns casalots encantats i t'endinsen cap a uns túnels foscos i solitaris. Amb uns personatges peculiars i sorprenents. Tot plegat ens acosta cap a una narrativa on l'angoixa i el terror i vol ser present.

Moltes d'aquestes narracions fantasmagòriques les trobem en les seves novel·les, altres van ser publicades per fascicles durant els Nadals, tal i com manava la tradició victoriana, la nit de Nadal era nit de seure a la vora del foc i escoltar histories de por, de terror, d'avantpassats que s'apareixien,...

Tot i que no em vull estar de dir, que si Dickens hagués estat escriptor en la nostra època, en més d'un fantasma real es podria haver inspirat, no tenen menys merit els espectres que descriu i apareixen en la seva obra de fa uns dos cents anys!

Per a llegir quan es fa fosc es una lectura recomanable, t'acosta al món de Dickens de manera planera, des d'una vesant menys realista, més sobrenatural i fantàstica.

Ni Fu Ni Fa

No deixo de sentir-me enganyada... Quan escolto als polítics, a la tele, a la radio, sé que el que estan dient no és el que estan dient. Quan vaig a comprar al 'super'  sé que el que m'estan venent no és el que diuen que m'estan venent,...

Són temps difícils ens ho mirem per on ens ho mirem, tant és així que ni el temps ens hi acompanya.

Ahir al migdia em creia morir de calor, vaig sortir a córrer amb un equip prou lleuger però també prou adequat per a un dia habitual del mes de gener. Encara no portava ni cinc minuts de carrera que ja tenia tanta calor que em vaig veure obligada a continuar pels camins més obacs que trobava (com en ple mes de juliol). Llocs que al migdia encara haurien d'haver estat ben blancs i arrebossats de cristalls de rosada eren fangars humits i espessos que em van deixar uns peus feixucs i pesats. I és que les nits poden ser fredes, però els migdies demanen màniga curta!

I jo que sóc fredaluca de mena i que normalment vaig més abrigada que una monja ara em trobo que hauré de fer un canvi a fons del meu armari, que ja no sabem ni com vestir-nos!

On són aquells hiverns de fred sec i blanc? On són els dies congelats?

Llar

Anne Julie Aubry

 S'acaba la tarda, fosqueja de manera tènue. S'acaba el divendres. Acabem la setmana prou bé, poder dir això no és poca cosa. Conscient que no sabem que ens depara el demà i ara només ens envolten temps difícils.

A fora es fa fosc, però a dins s'està bé. Sort que a dins encara s'està molt bé. Tanquem finestres i tanquem televisors, no escoltem males notícies.

Deixo la feina a fora, massa fosc i massa fred,  entro a dins. A dins la llum és bonica, sorolls de rialles, estrenem algun joc. Flaire d'un sopar calent que s'apropa. Conversa entretinguda ben amanida d'una bona companyia.

Bon cap de setmana.

El Prisionero del Cielo

La meva última lectura ha estat l'última novel·la de Ruiz Zafón. M'encanta, m'agrada llegir-lo i m'agrada com escriu. Les seves novel·les m'apassionen.

Llegir-lo és fer un agradable passeig pels records foscos de la història i també pels racons d'una Barcelona amagada.

Aquesta última novel·la és lleugera, de lectura ràpida, amb els trets gòtics que caracteritzen l'obra de Ruiz Zafón i amb uns tocs d'humor que m'han sorprès i també m'han fet riure.

En aquest relat es descabdellen alguns fils de la densa trama de personatges que apareixen en la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats, i això permet anar lligant caps. Tot i que és veritat que cada un dels llibres té prou entitat per llegir.se tot sol.

Recomanable 100%!!

Nit de Reis

Avui és una de les nits més esperades per tots els nens i nenes, d'aquí a una estona els tres reis passaran per les cases repartint els regals: cuinetes, cotxes, bicicletes, nines, patinets, consoles, trencaclosques, contes, timbals,...

Avui és una de les nits més màgiques, records de dies passats, petjades de camell, aromes de ja fa un temps,...

Que els reis us portin força coses! Un sac ple d'il.lusió i somriures!!!

El Temor d'un home savi (non spoilers)

Una lectura entretinguda i totalment recomanable, especialment a tot aquell qui ja coneix la primera part de la trilogia: El nom del vent.

Històries fantàstiques plenes d'acció, màgia, música, lluites i romanticisme que omplen unes 1216 pàgines, que s'ambienten en un temps propi de l'edat mitjana.

Per a mi J.R.R.Tolkien sempre serà el mestre, però reconec que en aquesta història els que ens agraden els mons de fantasia trobem tots els ingredients necessaris per passar unes molt bones estones. La lectura aconsegueix ser interessant i fa que poc a poc t'allunyis de la cootidianitat mundana per trobar-te immers enmig d'un paisatge totalment bucòlic, llunya i misteriós.

En aquesta ocasió, Rothfuss no desvetlla cap misteri, simplement són mil pàgines on passen coses, coses prou interessants i que van posant fil a l'agulla. Aquí encara no es descabdella res... Els que esperem la tercera part... En quantes pàgines estarà pensant l'autor? Serà capaç de portar a terme el final més esperat de la Crònica de l'assassí de Reis i la resposta a una pila de preguntes només en unes mil pàgines més? En necessitarà 2000? O serà un èxit de vendes que caldrà esprémer en una quarta edició?

Tot un repte per veure.

De moment, m'ha entretingut i m'ha agradat. Ara, com molts lectors a esperar Les portes de pedra.

Christmas cookies

Galetes de Nadal per celebrar que ja s'acaba la Puríssima... Aquesta vegada sense ponts ni palanques a casa. Aquí tots a treballar i que no diguin que cal aixecar el país!!
Però, arriba el dissabte i fem un bufet ben dolç. Ben boniques que han quedat... i bones!!!!

Esforç de síntesi

Estic a punt per fer una petita sortida, escapo del dia a dia, escapolir-me de les meves rutines per encetar una petita aventura, de curta durada, però segurement molt intensa! Les ganes hi són, de fet ja ho tinc tot a punt (bé, dins el meu caparró). Només em falta una cosa, clar que per ser l'última també és prou important... He de fer l'equipatge! Bé, ho diré millor, he de preparar la mínima expressió del que se'n diu equipatge. Per les característiques d'aquest viatge no hi caben ni el pes ni l'embalum... Jo que sempre acabo portant de tot "per si...", ara em trobo havent de decidir què necessito de manera més indispensable, i és obvi que si m'ho pregunto ho necessito tot!!! 

Jo que per les vacances sóc capaç de buidar l'armari (de fet sempre aquest posar i treure m'ajuda també a anar renovant,...) Ara sóc davant d'un gran dilema que m'imvalida i cada vegada que penso que vaig a fer la meva mini-mini maleta no faig res, ho deixo per més tard!!! Si segueixo així, ja ho veig, per falta de temps m'emportaré la muda posada i poca cosa més!

Us ha passat mai? I és que he de triar entre l'espuma pel cabell o un llibre, un parell de sabates o una peça d'abric... Que difícil! Això em sona a la feliç pregunta: Quines tres coses t'emportaries a una illa deserta? Jo sempre he pensat que només me n'emportaria una, el Corte Inglés!

Jo d'això en dic fer un esforç de síntesi... I és ben bé que una cosa tan senzilla pugui acabar essent tan difícil, i és que ara ens hem acostumat a tantes coses que ens són indispensables! És tot un exercici de vida!

Vicks Inhalador?

Matins i vespres fresquets, migdies a 32 graus i ja el tenim aquí, temps de refredats, nas congestionat... Tornem a la dependència dels omnipresents Kleenex i l'inhalador al qual crec que m'he enganxat!
Crea addicció, dependència,...??
Ui, quin mal rotllo! Però, no puc evitar posar-lo al nas i fer-hi una bona inspiració, llarga i profunda, lenta fins a omplir-me els pulmons d'alcanfor i mentol... I a respirar com si fos als boscos de Suïssa!! 

Algú té alguna experiència fosca vers tan fabulós enginy? O tan sols són moments mentolats? Què en diuen les vostres narius?